En aquells dies, Melquisedec, rei de Salem, portà pa i vi. Com que era sacerdot del Déu Altíssim, beneí Abram amb aquestes paraules:
«Que el Déu Altíssim, creador del cel i de la terra, beneeixi Abram. Beneït sigui el Déu Altíssim, que ha posat a les teves mans els teus adversaris.»
I Abram li donà el delme de tot el botí.

Gn 14,18-20

Salm Responsorial

Sl 109,1, 2, 3, 4 (R.: 4bc)

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, aquesta tradició que jo he rebut i que us he transmès a vosaltres ve del Senyor; Jesús, el Senyor, la nit que havia de ser entregat prengué el pa, i, dient l’acció de gràcies, el partí i digué: «Això és el meu cos, ofert per vosaltres. Feu això per celebrar el meu memorial.»
Igualment prengué el calze, havent sopat, i digué: «Aquest calze és la nova aliança segellada amb la meva sang. Cada vegada que en beureu, feu-ho per celebrar el meu memorial.»
Així, doncs, cada vegada que mengeu aquest pa i beveu aquest calze anuncieu la mort del Senyor fins que torni.

1Co 11,23-26

Lectura de l'evangeli segons sant Lluch

Un dia Jesús parlava del regne de Déu a la gent i curava els qui en tenien necessitat. Veient que començava a fer-se tard, els dotze anaren a dir-li:
«Acomiadeu la gent. Que vagin a passar la nit als pobles o a les masies del voltant, i puguin trobar-hi queviures; aquí és un lloc despoblat.» Jesús els digué: «Doneu-los menjar vosaltres mateixos.»
Ells respongueren: «Només tenim cinc pans i dos peixos. ¿Hem d’anar nosaltres mateixos a comprar menjar per tota aquesta gentada?» Tots plegats eren uns cinc mil homes.
Ell digué als deixebles: «Feu-los seure en grups de cinquanta.» Els deixebles ho feren i tothom s’assegué. Jesús prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, els beneí, els partí i els donava als deixebles perquè els servissin a la gent. Tothom en menjà tant com volgué i recolliren dotze coves de les sobres.

Lc 9,11b-17

"L’Eucaristia, el veritable aliment"

Corpus ens fa reflexionar sobre allò que celebrem cada dia, l’Eucaristia. Sant Pau ens diu que la celebració de l’Eucaristia és una tradició que ha rebut (per tant es remunta a abans de la seva conversió): Jesús, el Senyor, la nit que havia de ser entregat prengué el pa, el partí i digué: Això és el meu cos, ofert per vosaltres. Igualment prengué el calze i digué: Aquest calze és la nova aliança segellada amb la meva sang. Cada vegada que mengeu aquest pa i beveu aquest calze anuncieu la mort del Senyor fins que torni. L’Eucaristia, doncs, és la presència real de Crist que ens ofereix la salvació que ell ens va obtenir amb la seva mort i la seva resurrecció. L’Eucaristia és fer present cada dia per nosaltres la seva salvació fins a la fi del món.
La primera lectura ens recorda un relat molt antic quan Melquisedec porta pa i vi. I com era sacerdot beneí Abram. La carta als hebreus ens dirà que Melquisedec és la imatge de Crist. El text, doncs ens recorda que ell ens ofereix el pa i el vi que són el seu cos i la seva sang perquè siguin el nostre aliment.
I l’evangeli ens narra la multiplicació dels pans i dels peixos, que certament és un símbol de l’Eucaristia. El text diu: Jesús prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, els beneí, els partí i els donava als deixebles. No ens recorda això justament les paraules que diu el sacerdot en la consagració? Però abans Jesús, davant la petició dels deixebles que acomiadés la gent, diu: Doneu-los menjar vosaltres mateixos. És a dir, participar de l’Eucaristia vol dir també preocupar-nos que tothom tingui el pa material, el pa de cada dia, però també el pa, encara més important de l’Eucaristia. Corpus, doncs, ens recorda que Jesús es fa realment present en cada Eucaristia per a ser el nostre aliment, per a donar-nos la força de la seva salvació i perquè nosaltres sapiguem assaciar també la fam dels nostres germans amb el pa material i el pa eucarístic.

Mn. Jaume Pedrós

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi	Réquiem de Mozart	Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I	El Messies de Händel II	El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I	La Passió segons sant Mateu II	Messa da Réquiem de Verdi